Divendres, 10 de juliol de 2026 · de 10:30 a 13:30 h ·
a L'Escola Folk del Pirineu · Tallers d'Arsèguel (Arsèguel)
Morna i Coladeira. Uns apunts
La morna és, sens dubte, el més conegut internacionalment dels gèneres autòctons de Cap Verd, en bona part gràcies a la gran projecció assolida per Cesária Évora, la seva intèrpret més coneguda. És també, el gènere més identificatiu de la música insular i l'únic que fou acceptat socialment pel sistema colonial portuguès. El seu origen recull elements del fado portuguès, del tango argentí i de ritmes africans, com el lundum d'Angola.
Tanmateix, no es coneix del cert quan i on sorgeix la morna. La tradició oral dona per suposat que és originària de l'illa de Boa Vista, i que apareix en el segle XVIII, però no existeixen registres musicològics que ho corroborin.
Com a gènere musical, la coladeira es caracteritza per tenir un tempo variable, des de l'allegro fins l'andante; un compàs binari i, tal com succeeix amb la morna, una estructura harmònica basada en el cicle de quintes. També l'estructura poètica és igual a la de la morna. Generalment, el temes més abordats per la coladeira són sàtires, crítiques socials, relats alegres i temes lúdics. Segons alguns autors, els temes originals de la morna de Boa Vista haurien estat precisament aquests. Fou després de l'evolució dels temes propis de la morna, en la seva extensió a la resta de les illes i l'adopció del lirisme i la saudade com a element definitori, quan el gènere emergent de la coladeira s'hauria apoderat de la temàtica inicial de la morna de Boa Vista. Aquesta temàtica recollia els temes abordats per les cantigas de escarnio y de maldizer medievals portugueses.
Existeixen diverses variants de la coladeira, en funció del tempo i de les influències musicals. La variant més important, per la seva extensió entre la població actual, és la generada per fusió amb el zouk, un estil de música rítmica originat en les Antilles Franceses, especialment en les illes de Guadalupe i Martinica. Té les seves arrels en la kompa haitiana, i la paraula zouk s'acostuma a traduir com "festa" o "festival" .
