Amb el taller que ara us proposem, volem fer visualitzar i mirar de contrarestar el buit que dins de la música tradicional pirinenca tenim en el que fa a l'organologia bàsica i autòctona d'aquesta geografia tant particular.

En el ressorgir de l'interès per les expressions tradicionals de la música del Pirineu, hi ha hagut extraordinàries aportacions, com les de l'Artur Blasco pel que fa a la cançó i a l'acordió diatònic, en paraules seves : “tornar al poble el que ja era del poble”. Aquestes aportacions han cristal·litzat en una  pràctica normalitzada sobretot de l'acordió. També s'estan fent esforços des de l'Escola Folk del Pirineu d'Arsèguel i també des de l'Escola de Música d'Olot, per recuperar la pràctica d'altres instruments propis de la Catalunya vella, com el sac de gemecs, la tarota i sobretot el flabiol i tamborí.

Donat aquest estat de la recuperació de la música tradicional en l'àmbit pirinenc en aquest cas lleidatà, ens ocuparem ara del cas del Rabequet.

Per una banda tenim una font diguem-ne més culta, que prové de la pràctica de la música de l'edat mitja i renaixement. Les fídules i rabecs, violes d'arc que a través del contacte amb la música oriental es van introduir en les corts dels reialmes occidentals. Per una altra banda, una font tradicional que ha perviscut en alguns àmbits de la música ibèrica.