Dissabte, 12 de setembre de 2026 · a cal Parranom d'Estamariu
Diferents rabequets actuals. Col·lecció d'Artur Blasco
Amb el taller que ara us proposem, volem fer visualitzar i mirar de contrarestar el buit que dins de la música tradicional pirinenca tenim en el que fa a l'organologia bàsica i autòctona d'aquesta geografia tant particular.
En el ressorgir de l'interès per les expressions tradicionals de la música del Pirineu, hi ha hagut extraordinàries aportacions, com les de l'Artur Blasco pel que fa a la cançó i a l'acordió diatònic, en paraules seves : “tornar al poble el que ja era del poble”. Aquestes aportacions han cristal·litzat en una pràctica normalitzada sobretot de l'acordió. També s'estan fent esforços des de l'Escola Folk del Pirineu d'Arsèguel i també des de l'Escola de Música d'Olot, per recuperar la pràctica d'altres instruments propis de la Catalunya vella, com el sac de gemecs, la tarota i sobretot el flabiol i tamborí.
Donat aquest estat de la recuperació de la música tradicional en l'àmbit pirinenc en aquest cas lleidatà, ens ocuparem ara del cas del Rabequet.
Per una banda tenim una font diguem-ne més culta, que prové de la pràctica de la música de l'edat mitja i renaixement. Les fídules i rabecs, violes d'arc que a través del contacte amb la música oriental es van introduir en les corts dels reialmes occidentals. Per una altra banda, una font tradicional que ha perviscut en alguns àmbits de la música ibèrica.
I finalment també de la mà de l'Artur Blasco, una altra font que ens ve d'una memòria que persisteix, encara que no físicament, en la cultura popular de muntanya, i que vindria de la pràctica per part de pastors i gent de vida similar, de l'anomenat rabequet o violí de pastor. En el llenguatge actual persisteix el nom de carbassa del “rabequet” present a tots els nostres horts, fent una clara referència a aquest instrument.
Descabdellant aquestes interessants referències, s'ha mirat de recuperar aquest instrument, sobretot per l'esmentat Artur Blasco, no sense la dificultat de no tenir instruments antics autòctons però si, amb la referència d'instruments sobretot de Cantàbria on encara s'utilitza i amb aportacions de lutiers de casa nostra com la d'en Sedo Garcia entre d'altres, que ha construït rabequets de carbassa amb aquest ànim de recuperació.
Hem preparat una proposta de taller, basada en dos parts: la construcció i nocions d'interpretació.
Per la construcció i degut al poc temps de que disposem, farem servir un model ja preparat en peces, pensat per ser muntat i acabat en unes 4 hores.
Es tracta d'un prototip fet amb carbassa “del rabequet” amb tapa de fusta, amb tres cordes, amb un mànec seguint un model africà de construcció d'instruments de corda i un batedor pensat per tocar amb l'instrument repenjat al pit, encara que també es pot tocar de manera vertical.
No es necessiten habilitats manuals especials i està pensat perquè el pugui construir tothom.
La decoració i l'acabat dependrà del gust de cada alumne que el podrà anar personalitzant una vegada finalitzat el taller. Recomanem portar bata o davantal.
Model del rabequet que muntarà cada alumne en el taller de construcció
Després de la construcció del nostre violí de pastor, continuarem el taller amb la introducció a la interpretació, en el que rebrem les nocions bàsiques per tocar-lo i desenvolupar la nostra tècnica d'una manera autònoma.
Hem de tenir en compte que el rabequet o violí de pastor, era un instrument que servia d'acompanyament a la veu de qui el tocava. Això no vol dir que no podem fer música instrumental, en el nostre taller dedicarem principalment aquest primer aprenentatge a tocar mentre cantem, i fer també interludis instrumentals.
Proposem que cadascú porti un parell de cançons en el to que ens vagi bé, aleshores adequarem l'afinació del rabequet a la nostra veu; aprendrem el moviment de l'arquet per fer el ritme i la posició dels dits sobre el batedor, així com les diferents maneres que tenim per acompanyar-nos.
Serà un taller introductori de 4 hores i de caràcter col·lectiu. No és necessari un coneixement musical previ.
En resum, començaríem el taller de construcció que es desenvoluparà durant el matí, dinarem i al llarg de la tarda encordarem l'instrument, l'afinarem, muntarem l'arquet i ens dedicarem a aprendre a tocar-lo cantant les cançons escollides, sempre dins del nostre nivell.
Iconografia medieval
Artur Blasco (Alt Urgell)
César Higuera (Cantàbria)
Chema Puente (Cantàbria)
Paco Sobaler (Cantàbria)
Paquita Castellanos (Ciudad Real)
