TRANSVERSALITAT TERRITORIAL, ARRELAMENT, COHESIÓ, INTERRELACIÓ...
Des dels seus inicis l’Escola Folk del Pirineu actua directament en l’àmbit de l’Alt Pirineu. En aquest eix territorial, orogràficament difícil, amb problemes greus de despoblament, amb una mobilitat constant de la població per accedir a qualsevol servei, on al sector primer —el tradicional— li cal una reconversió i una bona part de la població treballa d’una forma o altra en els serveis, l’Escola Folk del Pirineu va crear una escola unitària que relaciona els residents pirinencs tant a nivell personal com col·lectiu. Relació entre alumnes que, visquin on visquin, se senten formar part del mateix projecte; tenint a l’abast l’aprenentatge de la música i dels nostres instruments tradicionals en llocs allunyats de les capçaleres comarcals.

Folk a l’Escola dóna feina a un equip de 20 professors. Destacarem que una part de l’equip d’ensenyants es va iniciar en la música com alumnes dels primers tallers i classes que fa anys es van crear. Aquest cicle — d’alumne a professor— està consolidat en una nova generació amb un gran potencial artístic i pedagògic. En uns casos, l’existència del projecte Escola Folk del Pirineu ha ajudat facilitant l’arrelament dels músics nadius i en altres casos, l’establiment de nouvinguts d’àrees urbanes en el nostre territori. També, amb les Colònies per a Joves Intèrprets Folk que l’Escola Folk, s’ha aconseguit una interrelació entre residents pirinencs i d’altres provinents d’arreu. La continuïtat d’aquest programa formatiu ha fet que aquesta relació hagi donat bons fruits amb la creació de grups de música tant territorials com interterritorials.

Amb el terme folk volem expressar tot allò relacionat amb la nostra música i dansa tradicionals des d’una perspectiva contemporània que , sense menystenir la tradició, aporti noves propostes d’expressió de les nostres tradicions musicals. A l’Escola Folk del Pirineu ensenyem els instruments tradicionals —també, alguns d’estàndards— amb el material (cançons, melodies, balls...) que ens ha deixat la nostra tradició tot adaptant-lo i rellegint-lo amb les diferents aportacions, gustos, necessitats tècniques, conjuntures estètiques... de professors i alumnes.

El currículum pedagògic de l’Escola Folk del Pirineu és obert i flexible, adaptant-se a les possibilitats/necessitats de l’alumnat, tot potenciant la diversió per mitjà de la música i la dansa. Sense deixar de banda el rigor en l’ ensenyament tècnic dels instruments, l’Escola no té com a finalitat última la formació de professionals de la música tot i que quan es dóna el cas d’alumnes que tenen un interès molt fort per l’aprenentatge de la música, instruments, llenguatge... hi posem especial cura per donar-los les eines necessàries per aconseguir més nivell tècnic i creatiu i estar preparats per seguir els seus estudis musicals en centres especialitzats.

Història de l'Escola Folk del Pirineu



L’any 2010 es va crear l’Escola Folk del Pirineu · Tallers d’ Arsèguel amb seu al municipi d’Arsèguel, a l'Alt Urgell, com a centre dedicat a la formació i promoció de la música i la dansa d’arrel tradicional a les comarques del Pirineu. Mesos abans de la inauguració —divendres, 5 de març de 2010 —, es va signar un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’ Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament d’ Arsèguel (propietari de l’immoble), i l’Associació Cultural TRAM (creadora del C.A.T. Centre Artesà Tradicionàrius, primer centre estable de música i dansa tradicional del país i gestora de l’Escola Folk del Pirineu).

PRECEDENTS
Abans d’ explicar l' orígen de l’ Escola Folk del Pirineu caldrà esmentar, per agraïment i perquè en som deutors, els primers cursets d’ acordió diatònic que l’ associació “Arsèguel i els acordionistes del Pirineu” van començar a organitzar l’any 1985 dins del festival “Trobada amb els acordionistes del Pirineu” i van servir de model a d’altres que es van fer arreu del país fins la plena recuperació de l’ instrument.

També, volem recordar la mestra Rosa Campà, que fou directora de l’Escola de Montellà (Cerdanya) i impulsora de la creació de les Zones Escolars Rurals (ZER) a Catalunya. A Montellà aquest model escolar en el qual els pares s’implicaven en diferents tasques va fer possible, entre d’altres coses, que l’any 1990 un dels pares —Josep Lizandra, ballador i músic—, comencés a donar classes d’acordió diatònic dins la mateixa escola. Poc després el seguiria la Georgina Fàbregas —mare d’una nova alumna—. Les classes d’acordió diatònic i, al cap d'un temps d’altres instruments, es van poder fer també a l’Escola de Bellver de Cerdanya i a Montferrer (Alt Urgell). Anys després, l’Escola Folk del Pirineu va agafar el relleu d’ aquesta iniciativa amb el programa Folk a l’Escola que més endavant explicarem.

INICIS
L’any 1993 es va crear a la vila de Gràcia el C.A.T. Centre Artesà Tradicionàrius per iniciativa de l’Associació Cultural TRAM ( formada per músics i persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana). El C.A.T és el primer centre estable de música i dansa tradicional que es va crear al país i, a part de programar concerts i cicles de música, des dels seus inicis que programa tallers per a l’aprenentatge dels nostres instruments i danses tradicionals.

El mes de desembre de 1996 amb motiu de la cloenda del taller de danses del darrer trimestre dels Tallers del C.A.T. es va proposar al seu professor, Ramon Cardona, fer una estada a Arsèguel per treballar amb més intensitat les danses apreses i exercitant-ne de noves. La proposta es va poder tirar endavant i una quarantena d’alumnes del centre van poder seguir aquesta primera experiència, on la convivència, el treball en comú i el fet de passar una cap de setmana en un entorn rural i amb activitats diverses van fer possible que aquest primer taller fos un èxit en tots els aspectes.

Fruit d’aquella primera experiència vam decidir programar periòdicament i en caps de setmana un seguit de tallers relacionats amb la música, dansa i cultura tradicionals aprofitant que Arsèguel disposava d’un alberg per allotjar-se i espais on desenvolupar les activitats. Per dur-ho a terme va ser cabdal la implicació i estreta col·laboració de l’associació abans esmentada, “Arsèguel i els acordionistes del Pirineu” amb l’Artur Blasco al capdavant.

És doncs, que a partir de l’any 1997 es comença la programació del que anomenarem Tallers d’ Arsèguel amb diverses propostes que es van repartir entre la primavera i la tardor d’aquell mateix any. A part dels nostres instruments i danses tradicionals (acordió diatònic, cançó tradicional, flabiol, gralla, danses d’arreu, del Pirineu...) comencem tocant altres aspectes de la cultura tradicional com la construcció d’iconografia tradicional (Capgrossos, gegants, bestiari....) o la creació de Colles de diables o correfocs. Des d’un bon començament Tallers d’ Arsèguel van comptar amb excel·lents professionals de l’ensenyament de les diferents matèries proposades. Molt especialment, ens va encoratjar el fet que el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a través del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i l’Aula de Música Tradicional i Popular ens encarreguessin, dins la novella programació, l’organització i gestió del Seminari de Treball “Balls i Danses a la plaça” adreçat a músics i animadors de dansa de grups de música tradicional on treballarien l’ aprenentatge, informació i criteris per a la utilització d’un repertori de danses catalanes.

TALLERS D'ARSÈGUEL · Caps de setmana monogràfics
Amb aquest programa es van iniciar a l’any 1997, les primeres activitats que ens portarien a la realització de la seu i les activitats de l’Escola Folk del Pirineu · Tallers d’Arsèguel. Any rere any es van programar les estades-taller fins el 2013 quan vam canviar el model i la periodicitat. Setze anys on es van programar tot un seguit de tallers molt especialitzats tant d'aquell que arrossegaven molta gent com aquells minoritaris. D’acordió diatònic es va acabar programant tres tallers diferents segons el nivell (inicial, mitjà i avançat); violí tradicional, gralla, flabiol, sac de gemecs, danses d’arreu, danses del Pirineu, danses del País Valencià, respiració per a instrumentistes de vent, l’arranjament en la música tradicional, la minoritària viola de roda, modelatge i construcció d’iconografia tradicional, conjunt instrumental per a gralla i percussió, construcció d’instruments a partir de materials de reciclatge, ... En els tallers instrumentals els alumnes acabaven enregistrant un disc amb el material après i en els nivell inicial i mitjà se’ls donava un disc enregistrat pels mateixos professors que els serviria de recordatori per l’estudi un cop acabat el taller. Tallers d’Arsèguel es van fer també a Tuixent (Alt Urgell), Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) i Vall de Boí (Alta Ribagorça).

FOLK A L’ESCOLA · Música als pobles i viles del Pirineu
Folk a l’Escola es va iniciar el curs 2007-2008 amb un programa pedagògic que posa a l’abast de tothom l’aprenentatge de la música a través del repertori de la música tradicional. Un equip de 20 professors s’acosta a les viles i pobles del Pirineu per impartir les diferents matèries proposades. L’ensenyament es fa tant en tallers col·lectius com en classes individuals i va adreçat a mainada, joves i adults.

Les classes es fan a les aules de les escoles i en horaris extraescolars i en alguns llocs, també, en espais municipals públics. En l’aspecte pedagògic, els alumnes de Folk a l’Escola, sigui quin sigui el seu lloc de residència, pertanyen al mateix centre —l'Escola Folk del Pirineu—, compartint professorat i repertori.

El mapa sonor de Folk a l’Escola abasta tres demarcacions, Barcelona, Girona i Lleida; cinc comarques, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà. L’equip d’ensenyants es desplaça a Alp, Arsèguel, Bellver, Castellciutat, Ger, Lles, Llívia, Martinet, Meranges, Montellà, Montferrer, La Pobla de Segur, Prats i Sansor, Prullans, Puigcerdà, Sant Julià de Cerdanyola, La Seu d’Urgell, La Vall Fosca, Valls d’Àneu i Vall de Boí. L’Escola Folk del Pirineu ha participat per engegar el programa al Principat d’Andorra tot col·laborant amb l’associació de Fallaires d'Andorra la Vella, gestora del programa al país veí.

COLÒNIES PER A JOVES INTÈRPRETS FOLK. Una mica d'història
Amb el temps i per diferents iniciatives pedagògiques, ens vam adonar que s’havia aconseguit que existís un nombrós grup de joves músics als nostres pobles i viles —de manera especial, Alt Urgell i Cerdanya— i l'any 2001 els vam agrupar perquè toquessin plegats en concert. Va ser un principi lent però en constant augment. Les nostres colònies van néixer sense tenir punts de referència on agafar-se però vam crear una manera de fer amb uns trets característics que hem mantingut fins ara: la convivència entre companys; una especialització, la música tradicional; interrelació entre joves de diferents edats i nivells tècnics; un objectiu, la interpretació d’un concert i un ball davant del públic.

Van iniciar-se l’any 2002 i des de la primera programació, l’equip escriu una suite de concert expressament per als joves músics inscrits. Una suite basada en temes tradicionals o d’autor però sempre des de la vessant de la música d’arrel. Amb tots els músics inscrits es forma una orquestra que és conduïda per un director.

Cada any el concert tracta un tema concret (músiques d’Europa, rius del món, Països Catalans, éssers fantàstics del Pirineu,...) i sobre aquests tema es basen els diferents treballs i activitats de l’estada, siguin jocs, el nom de l’orquestra o la mateixa escenografia que els acompanyarà el dia del concert públic. Els darrers anys hem comptat amb la presència de cantants i grups professionals que han estat acompanyats per les diferents orquestres, Jordi Fàbregas, Mirna Vilasís, Adolfo Osta, Arturo Gaya, Vincenzo Marchelli, Bikimel, Ivan Caro, Pierre Rouch, Kaulakau. El 2014, vam tenir la companyia dels escriptors i poetes, Albert Villaró, Teresa Colom i Joan Graell.

Fins l’any 2006, les Colònies per a Joves Intèrprets Folk es feien durant una setmana amb els inscrits agrupats en un torn però l’augment en les inscripcions ens va obligar , a partir del 2007, a programar dos torns. A part de l’augment d’inscripcions ens vam adonar que els músics repetien cada any fins el punt que no podíem deixar entrar els més petits i això ens va dur a posar el topall dels 18 anys com a límit quan inicialment era fins els 21.

Els músics que assisteixen a les Colònies per a Joves Intèrprets Folk provenen del Principat de Catalunya, Illes, País Valencià, Principat d’Andorra i Occitània.

INSTAL·LACIONS
Les instal·lacions de l’Escola Folk del Pirineu són obertes als grups de música per assaigs de preparació d’enregistraments discogràfics o de noves produccions artístiques.

El 2012 el grup RIU va preparar el seu nou espectacle durant una estada d’una setmana.

L’any 2013, La formació INXA IMPRO QUARTET guanyadora del Premi de la Fira de la Mediterrània de Manresa 2014 va treballar el nou projecte oferint un assaig-concert a la mateixa Escola Folk.

El 2014, el grup finès WE / BLOW, format a la Acadèmia Sibelius d’Hèlsinki, va fer una estada-assaig a l’Escola Folk. Vam programar un taller de música d’Escandinàvia i Romania i un concert.

Durant els mesos de març i abril 2014, el músic ARNAU OBIOLS i el poeta JOAN GRAELL van estar preparant a l’Escola Folk el concert de percussió i poesia en commemoració de l’any Vinyoli que van presentar a la Seu d’Urgell. Una segona actuació els va portar a oferir-nos el mateix concert a Escola Folk del Pirineu.

El grup pirinenc EL PONT D’ARCALÍS va enregistrat durant el mes d’agost i setembre del 2014 el novè treball discogràfic LA SECA, LA MECA I LES VALLS D’ANDORRA.

El novembre 2015, la cantant mallorquina JOANA GOMILA va fer servir les nostres instal·lacions per treballar l’espectacle Folk Souvenir que va presentar a la mateixa Escola Folk del Pirineu.

El 2018, Joan Francés Tisnèr treballà el seu nou espectacle de dansa amb l'ARNAU OBIOLS

El novembre 2019, el músic ARNAU OBIOLS va fer la pre-estrena de TOST

L’Escola Folk del Pirineu disposa d’una biblioteca especialitzada en música tradicional oberta a la consulta. També en el mateix espai hi trobem la mediateca que ens serveix per donar classes d’informàtica musical, composició i arranjament musicals i llenguatge musical aprofitant el maquinari informàtic i un programari de música especialitzat.